Quan ja creia que a la meva edat ja havia fet el bolo mes cutre del univers mundial, avui la emocion me embarga al veure que tot i canatar amb uns dels millors cors d'europa i sota la direccio d'un mestre admirat mundialment, cantem al lloc mes petit, pudent, profunt, remot de la Toscana...ui, la Toscana que maca! Pos veniu a l'hotel Phalesia...El fred us deixara cecs d'entrada...pero un cop futeu el ventilador de l'havitacio a uns trenta graus i recobreu el sentit, us eu de fixar amb els toilettes ennegrits, els llits de les pelis del pajares i l'esteso i les vistes a una mena de terrassa pollosa de formigo aluminosic...
I quan creiem que el pitjor ja havia passat llabors descobreixes que cantarem a una mena de teatre/cine dels anys 60...que per fora fa por...pero per dins deu ser una meraviglia!!
En fi que si despres d'aixo no morim dema per fi tornarem a l'hotel de florencia, que jo creia cutre, pero que ara crec que es lo mas mejor...
Apa, petons!!
Laia, putejada a Piombino :(
